La solitud musical

-

 Sovint escolto un tema musical que m'apassiona i m'imagino que potser no hi ha ningú més escoltant aquesta peça ni a l'altra punta del món. Soc raret, ho confesso. M'agraden els temes musicals preciosistes, la melodia dels quals pot arribar a fregar la frivolitat, però també gaudeixo de les cançons agressives que desperten l'esperit i que alternen el crit i la guitarra distorsionada, amb tocs tendres d'unes cordes folklòriques i una veu femenina. 

Soc feliç escoltant heavy metal mongol i qualsevol tema de Nino Bravo. M'apassionen els temes llargs, feixucs i amb final catàrtic de qualsevol banda de rock progressiu, com també se'm posa la pell de gallina quan sento els primers acords d'un concert de Txaikovski. I soc conscient que en companyia d'algú, aquesta felicitat no és compartida del tot. Sempre hi haurà algun badall o una frase que no ve al cas o el típic i repugnant "pots abaixar el volum?" 

La música que m'agrada la gaudeixo en solitud, tot imaginant una impossible ànima bessona que experimenta el mateix plaer a l'altra punta del planeta (o potser a l'altre costat de la paret). 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació