Anglès i català, cosins germans?

D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc.

Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV, el llenguatge oficial de les corts d’Anglaterra era el francès.

I què hi té a veure el català amb tot això? La resposta és ben senzilla. Atesa la similitud entre moltes paraules franceses i catalanes, la coincidència lèxica del català i dels préstecs lingüístics francesos que té l’anglès, fa que ens resultin familiars tot aquest llistat de mots anglesos: arrive (arribar), address (adreça), blue (blau), cucumber (cogombre), date (data), measure (mesura), oil (oli), hostage (ostatge), pot (pot), risk (risc), roasted (rostit), signature (signatura), task (tasca), taste (tastar).

Pel que fa a la fonètica, hi ha una certa anarquia a l’hora de pronunciar mots anglesos, però tenen una riquesa vocàlica que ens acosta als nostres vuit sons vocàlics. Per això, no ens ha de fer vergonya pronunciar “a la catalana”, és a dir, utilitzar la vocal neutra (i no pas la e tancada) en l’article the o neutralitzar la o, fer servir la e oberta i la vocal neutra en el mot together, tal com si pronunciéssim les vocals de la paraula “moneda”.

No cal dir que l’anglès també té la nostra jota, la nostra essa sonora i la v que fem servir en algunes zones del País Valencià, a les Illes Balears, al camp de Tarragona i a l’Alguer. Per tant, ja sabeu com cal pronunciar James, rose o invest.

Podríem afegir molts més exemples relacionats amb la fonètica, el lèxic i la morfologia, però per damunt de tot, ens ha de quedar ben clar que per aprendre l’anglès no necessitem cap altra llengua intermediària.