Oh! I tant!

                                                                        Sambà   La capacitat expressiva de les llengües és infinita i ho podem comprovar any rere any amb la incorporació de nous termes que conformen una realitat canviant i, doncs, una llengua que sempre acompanya aquestes transformacions. És el que anomenem “neologisme”, que, segons la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és una “u nitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.”   Com veiem, el procés de formació d’una nova paraula pot venir d’una simple addició d’un afix, com per exemple, els mots prehistòria i claustrofòbia ...

  A casa meva o en qualsevol altre lloc     Un dels debats infinits de la nostra gramàtica apareix a l’hora de fer servir adequadament la preposició en i la preposició a quan ens referim a llocs. D’entrada, parlarem d el català del Principat, perquè al País Valencià la preposició en s’utilitza gairebé en tots els casos. També intentarem explicar la distinció entre les dues preposicions de la manera menys acadèmica possible per no fer-nos pesats i poc atractius a tothom qui té interès per la nostra llengua .   Per començar, diferenciarem els llocs físics dels llocs figurats, és a dir, aquells llocs que són reals i tangibles d’aquells altres “llocs” que són simples referències a bstractes .    Així, farem servir la preposició a quan ens referim a llocs físics:   soc a casa, dorm a l’habitació, seu al costat de la taula, viu al carrer, treballa a Sant Cugat del Vallès, a França ... Ara bé, si aquests llocs físics van precedits d’un determinan...

                                                                                            Sec     Tres lletres, una sola síl·laba, amb inici fluid i final sobtat: sec. Tal com sona, d’un sol cop lleva l’aigua sense pietat. El seu cosí germà, eixut, transmet la mateixa sensació, la mateixa crueltat. No hi ha res més paorós per a la vida que pronunciar els mots sec i eixut. I ja no diguem àrid o erm ; tots són producte de la mateixa tragèdia.     Sec també significa magre, de poques carns, i alhora sense res que li doni atractiu ni sabor, tal com les persones seques, que, a més de tenir menys pes del que els pertoca, són escasses de paraules, com un moble rònec i curull de pols que tenim al costa...

                                                                             Foc off     La Generalitat ha llançat una nova campanya informativa dirigida especialment als joves, per combatre el risc d’incendis durant aquesta època de l’any. El lema de la campanya és el mateix que titula aquest article: foc off.   No sabem si és gaire afortunada aquesta expressió tenint en compte que a l’hora d’aprendre un idioma, per bé que els renecs i els insults s’aprenen de seguida, no és gaire adient fer-los servir en una campanya institucional seriosa.   Dir “foc off” en anglès és força ofensiu, excepte si es fa servir en un context de confiança , sobretot entre amistats. En aquest sentit, no ens imaginaríem mai una campanya institucional que incenti...

                                                                                  Rebaixes   En el calendari no hi ha dos mesos més propers i radicalment diferents com desembre i gener.  Si al darrer mes de l’any cobrem la paga de Nadal i ens embranquem en despeses extraordinàries, com ara regals, dinars opulents amb familiars i companys de feina, participació en sorteigs de la grossa de Nadal i de Cap d’Any, viatges arreu del país i del món .... a partir del 7 de gener s’inicia la davallada calòrica, anímica i econòmica. Apareix la contenció en la despesa i l’enèsim plantejament seriós d’apuntar-se a un gimnàs i canviar de dieta. Per influència de l’espanyol, en diem “cuesta de enero ” , però en català tenim nombroses expression...

                                                                        Ninguna cerilla   En l’intent de ser polits en la parla catalanesca, sovint busquem aquells mots que s’allunyen més del castellà. Aquesta obsessió pel lèxic més diferenciat ens aboca en alguns casos, a l’error. L’exemple més significatiu el trobem en el mot * guixeta per fugir del correctíssim taquilla . El primer és un gal·licisme (del mot francès guichet ) i, doncs, no apareix en cap diccionari de llengua catalana.   Creient que el mot més genuí és aquell que s’allunya més del castellà, ens hem malfiat de mots tan catalans com cerilla, targeta, calcetí, caldo o fondo . D’aquests exemples, podem trobar mat isos que també ens empeny en cap al precipici dels paranys . Es tracta d el mot tarja ...