“Tens dubtes?” “Sí, moltes”

                                    (publicat a L’Heura digital 20, 22 de juliol de 2010)

 

Sovint, quan creiem que ja sabem un nou idioma, apareixen sorpreses ben amagades dins les paraules que, despullades d’articles i d’adjectius, no ens diuen si són masculines, femenines o fins i tot, neutres. Sabíeu que el mot “diari” en alemany és femení? I que “sang” i “mel” són masculins en francès i en italià? Així, doncs, si voleu saber com és “dubte” en català, continueu llegint aquest article.

 

Tal com hem vist, una mateixa paraula té gèneres diferents segons l'idioma i, sobretot, en aquelles paraules que són abstractes o que no corresponen a cap ésser animat sexuat.

En aquest sentit, i per no confondre’ns amb la llengua castellana, esmentarem alguns mots que en català són de gènere masculí, a diferència del castellà, i a la inversa, és a dir, mots catalans femenins que no concorden en gènere amb l’homònim en castellà.

 

ü Són mots masculins:

 

els afores, els anells, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els espinacs, el front, els llegums, el lleixiu, el pebre, el pendent, el senyal, etc.

 

Per exemple:

 

En aquell pis no teníem corrent elèctric (i no pas *corrent elèctrica).

 

Aquesta carretera va per un pendent molt pronunciat (i no pas *per una pendent molt pronunciada).

 

Hi ha una benzinera als afores de la ciutat (i no pas *a les afores).

 

Demana-li el compte al cambrer (i no pas *la compte).

 

ü Són mots femenins:

 

les anàlisis, les allaus, les aromes, la calor, la claror, les dents, la grip, les olors, les postres, la resplendor, la resta, la síndrome, la suor, la xocolata, la sida, etc.

Per exemple:

 

Han instal·lat un laboratori nou d'anàlisis clíniques (i no pas *anàlisis clínics).

 

Els treballadors nocturns fan vaga, la resta del personal no s'ha posat d'acord (i no pas *el resta del personal).

 

Quan arribin les postres, li donarem el regal ( i no pas *els postres).

 

Va deixar la feina després de patir els primers símptomes de la sida (i no pas *del sida).

ü Fixeu-vos que la paraula “anàlisi” és femenina, com totes les que acaben en

–si: crisi, psicosi, dièresi, síntesi, pròtesi; i una cosa semblant passa amb els mots acabats en –or: calor, olor, por, suor, resplendor, etc.

 

   Ara bé, també ens podem trobar paraules que tenen dos gèneres. Aquí, a més de no confondre’ns amb el castellà, haurem de tenir en compte que la distinció masculí/femení vindrà determinada pel significat.

 

Aquí teniu uns quants exemples:

 

   el fi à objectiu                                     la fi à acabament

 

   el llum à aparell elèctric                        la llum à claror

 

   el son à el fet de dormir                        la son à ganes de dormir

   el clau à de clavar (i altres significats)             la clau à d’obrir i tancar

 

   el pols à batec                                      la pols à brutícia

 

   el pudor à modèstia, vergonya              la pudor à mala olor

 

   un editorial à article                              una editorial à empresa

 

I per últim, si burxem una mica més en el sexe dels mots catalans, encara veurem que n’hi ha d’hermafrodites, és a dir, tant poden ser masculins com femenins, sense cap necessitat de canviar-ne el significat. Alguns d’aquests mots són amor, art, color, crisma, èmfasi, mar, rubor, vessant.

 

Per exemple:

 

Entre altres mesures es posarà un èmfasi [o una èmfasi] especial en la conservació del medi ambient.

Farem un creuer per la Mar Egea [o pel mar Egeu].

 

Fins aquí l’article d’aquest mes! Un cop aclarit el dubte, esperem que la propera vegada que us preguntin “Teniu dubtes?” respongueu: “pocs” o “cap ni un”.