-

                                                             S’article d’avui

Hi ha un noi (més aviat un al·lot) molt eixerit que ha esdevingut un autèntic fenomen viral d’enguany. Els seus vídeos publicats a Youtube han arribat a tenir més d’un milió de visites. Es tracta, com deveu saber, de Miquel Montoro, nascut i resident a Mallorca, més concretament en una petita finca de Sant Llorenç des Cardassar.

En Miquel divulga coneixements relacionats amb el món rural a través d’un llenguatge genuí que ja fa temps que hem deixat de parlar a gairebé tot el Principat però que encara es conserva a les Illes Balears.

És ben sabut de tothom que allò que distingeix principalment el català de Mallorca és l’article salat. Així com la majoria de llengües romàniques utilitzem l’article derivat del determinant llatí ille-illa-illud, a les Illes ( i a Sardenya, amb el sard) fan servir l’article derivat de la forma ipse-ipsa-ipsum, és a dir, canvien la ela per la essa. Així sentim dir sa casa, es cavall, ses portes...

Al Principat, aquesta forma de l’article era ben emprada arreu i en tenim constància amb el llegat que ens han deixat els topònims de Sant Martí Sarroca, Sant Joan Despí, Sant Climent Sescebes, Sant Esteve Sesrovires.... A la costa de l’Empordà, encara podíem sentir l’article salat fins a la segona meitat del segle XX. Actualment, només queda viu al poble de Cadaqués, que per la seva situació geogràfica, ha mantingut aquesta forma en totes les generacions.

Així, doncs, si aneu a Cadaqués, canvieu la ela per la essa, tal com ho fa Miquel Montoro.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació