Estar fins als....

A mesura que ens anem desconfinant sentim tot tipus d’ansietat. Hi ha qui, quedant-se a casa, ha trobat la tranquil·litat i el recolliment que percaçava durant tot l’any i que ara no té gens de ganes de deixar. Hi ha qui, fins i tot, ha anat passant les diferents fases de la desescalada, amb la por d’arribar a la fi i haver de tornar a sortir per compartir espai públic amb altres estranys, com si patís una mena de síndrome de la cabanya davant la incertesa del desconfinament progressiu.

En tercer lloc, hi ha qui n’està tip d’aquesta situació de tancament amb pany i forrellat, que té unes ganes tremendes de retrobar-se amb amics i, si cal, amb coneguts i saludats, que desitja veure els comerços oberts i plens, que cerca un nou paradís ben lluny de les pròpies contrades i que vol veure concerts i obres de teatre més enllà dels balcons.

Aquest darrer col·lectiu potser pateix un cert grau d’angoixa proporcional a la superfície del seu habitatge. Ens hi centrarem per trobar totes aquelles paraules i frases fetes que denoten aquesta sensació de no suportar més l’estat de confinament en què ens troben.

Per a això, fem servir dos verbs: estar i tenir. Per al primer verb tenim les expressions estar-ne tip, fart, tip i cuit, fregit, tip i retip, estar empipat, cremat, fastiguejat, exasperat i confitat. Si ens fixem en les parts del cos, estarem fins als nassos, fins a la punta dels cabells, fins al monyo, fins al coll, fins als ulls, fins a la nou del coll i, no hi podien faltar, fins als ous, fins als collons, fins als pebrots i fins a les pilotes.

Pel que fa al verb tenir, hi ha les frases fetes següents: tenir els nassos i els collons plens, tenir el pap ple, igual que el bot, el sac i el buc; tenir el ventrell gros o tenir les calces plenes.

Si ja esteu fins al capdamunt de tot aquest llistat de frases fetes, us felicitem per haver llegit fins aquí.