-

                                                 Accent obert, accent tancat

Tornem-hi amb els nostres estimats accents gràfics. Són tan necessaris per conèixer la pronúncia i el significat d’una paraula i alhora són una incògnita que ens fa portar de corcoll.

D’entrada, hem de tenir clar que l’accent gràfic sobre una a sempre és obert i sobre la u i la i, sempre és tancat. Sobre això no hi ha d’haver cap dubte. La complexitat, però, hi treu el nas quan ens trobem davant del dubte de si hem de posar l’accent obert o tancat damunt d’una o o damunt d’una e. Per a aquelles persones que els costa distingir els vuit sons vocàlics del català i que, per tant, no perceben amb tota claredat el so d’una e oberta o d’una o tancada, disposem de diverses estratègies per esbrinar-ho.

Podríem recórrer a la física acústica i a les diferents posicions de la llengua dins el tracte vocàlic per trobar la diferència entre una e tancada i una e oberta. Però és possible que emboliquem més la troca i així, desorientem del tot aquelles persones que volen tenir una idea clara sobre els accents oberts i tancats.

Per tant, no hi ha més opció que recórrer a les estadístiques. Comencem per la o. En les paraules agudes, la majoria de les os porten l’accent tancat: cançó, revisió, solució, balcó, avió, camió, famós. Hi ha poques excepcions: arròs, repòs o això. Pel que fa a les paraules planes, llevat d’estómac, fóssim o córrer, la majoria s’escriuen amb accent obert: lògic, òrgan, històric, astrònom, eslògan... I amb les esdrúixoles, tres quarts del mateix: totes van amb accent obert excepte fórmula, pólvora i tómbola.

Pel que fa a la e, en els mots aguts trobem un cert equilibri entre la e oberta (francès, cafè, après, alè, oboè....) i la tancada (congrés, bé, també, cantés, cantaré...) però en els mots plans i esdrúixols, hi posarem majoritàriament l’accent obert. Així, doncs, accentuarem de manera oberta els mots cèntim, pèssim, mèrit, histèric, dèbil.... Les excepcions les trobarem en les paraules préssec, féssim o cérvol. En relació amb els mots esdrúixols, un 99% cent de les es va amb accent obert: dèria, bèstia, ètica, mètode.... La paraula esdrúixola més habitual que porta l’accent tancat sobre la e és església, i amb aquest mot topem i acabem l’article d’avui.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació