-

                                                     Paraules que s’esvaeixen

No és gens estrany experimentar la sensació que la nostra llengua (com d’altres) es va empobrint, sobretot pel que fa al lèxic. Hi ha nombrosos mots que, per un o altre motiu, s’han anat esvaint del nostre vocabulari i ja no els utilitzem simplement perquè la realitat a la qual feien referència, ha deixat d’existir.

Parlem de paraules relacionades amb el món de la pagesia, com ara agavelladora, garba, forcat, esteva.... o fins i tot, paraules relacionades amb les tecnologies del segle XX que han esdevingut obsoletes, com ara tocadiscs, casset o fax.

Alguns d’aquests mots oblidats, però, romanen fossilitzats en frases fetes o refranys, com ara amb rodes de molí (que de molins ja no en queden gaires) o fer passar per l’adreçador (estri per adreçar o rectificar moles).

La tendència simplificadora del llenguatge dins la dinàmica d’immediatesa que ens imposen els nous temps no té aturador i afecta el nostre tresor lèxic. I si, a més, per culpa de la pandèmia mundial del coronavirus hem de mantenir les distàncies socials, qui sap si d’aquí a un temps no gaire llunyà, deixarem d’emprar altres mots, com ara gentada, gernació, concurrència, aglomeració, aplec o munió.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació