Amb pany i forrellat

Si hi ha una paraula que s’ha utilitzat més durant les darreres setmanes ha estat, sens dubte, el confinament. L’arrel és el mot confí, que significa terme on un territori acaba i un altre comença. Si ho convertim en verb, apareix la forma confinar, que significa tancar algú dins un espai limitat, dins uns confins, és a dir, dins uns límits.

I aquests límits o confins físics no impedeixen, però, que els nostres pensaments continuïn fluint amb total llibertat. La lectura i el temps lliure de què disposem hi ajuden.

Parem a pensar, doncs, en la situació en què ens trobem, amb una capacitat de moviment restringida dins les quatre parets que envolten la nostra vida quotidiana. I en aquest context o confí val la pena de recordar i recuperar tots aquells mots que fan referència al nostre estat i que han quedat engolits pel verb tancar.

En català tenim un bon grapat de paraules sinònimes de tancar, com ara aclucar, aïllar, apagar, aparedar ( o emparedar), barrar, clausurar, cloure, recloure, restringir, segellar, tapiar, isolar, limitar i, evidentment, confinar.

Així, doncs, en les quatre parets de casa nostra, restarem aparedats o emparedats. I si ens volem aïllar encara més, tapiarem totes les portes i finestres. I si, a més, no volem que ningú s’hi acosti, barrarem els camins que duen al nostre domicili clos amb pany i forrellat.

Tota comunicació amb l’exterior quedarà restringida. Ens aïllarem en la nostra solitud sense cap contacte amb el món, talment que fóssim reclosos dins una cel·la, enclaustrats dins un convent i segellats per reduir-nos a límits encara més estrets

I a l’hora d’anar a dormir, apagarem els llums i aclucarem els ulls, tot esperant que arribi el dia que es clausuri, d’una vegada per totes, el maleït confinament.