El plaer del joc

Per un moment podríem aparcar les pantalles i jugar de veritat, perquè el joc és una activitat universal que s’ha fet i es fa principalment en la interacció entre dues o més persones, i encara diria més, entre animals mamífers, i que no té cap més altre objectiu que la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.

El mot joc ve del llatí iocus, que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps... I en deriven alguns mots, com ara jocós, jocund, joglar, joguina i, evidentment, jugar.

Hi ha tot tipus de jocs, des d’un simple joc de cartes fins als jocs olímpics. I en tots dos casos, és clau l’habilitat de les persones que hi participen. Tanmateix, ens quedaren en els jocs de cartes, que són a l’abast de tothom i contenen un vocabulari molt ric i variat.

És possible que en les darreres setmanes s’hagin fet un bon grapat de timbes familiars. Qui no s’ha atrevit a jugar al set i mig, al mentider, al burro, a la brisca, a la correlativa, a la mona o, no hi podia faltar, a la botifarra?

Es tracta de jocs tradicionals que potser ja teníem oblidats de quan jugàvem amb els nostres avis però que durant aquests temps de recolliment familiar hem recuperat sense haver de carregar bateries ni gastar electricitat.

Damunt d’un tapet hem disposat una o dues baralles, espanyoles o franceses, cadascuna amb el seu pal o coll, i després de remenar, hem hagut de tallar o escapçar per tal de començar la primera mà.

I en una, dues, tres o, fins i tot, quatre hores, ens hem mogut dins un hivernacle de fantasia que ha enfortit els nostres vincles familiars, ha millorat les nostres habilitats socials, ens ha ajudat a treballar el raonament matemàtic i a estimular la rapidesa mental, per tal de millorar, finalment, l’atenció, la concentració i la memòria.

A qui li toca remenar?