-

                                                         Ninguna cerilla 

En l’intent de ser polits en la parla catalanesca, sovint busquem aquells mots que s’allunyen més del castellà. Aquesta obsessió pel lèxic més diferenciat ens aboca en alguns casos, a l’error. L’exemple més significatiu el trobem en el mot *guixeta per fugir del correctíssim taquilla. El primer és un gal·licisme (del mot francès guichet) i, doncs, no apareix en cap diccionari de llengua catalana. 

Creient que el mot més genuí és aquell que s’allunya més del castellà, ens hem malfiat de mots tan catalans com cerilla, targeta, calcetí, caldo o fondo. D’aquests exemples, podem trobar matisos que també ens empenyen cap al precipici dels paranys. Es tracta del mot tarja, que té un significat molt més restringit que targeta.  Cerilla, llumí i misto conviuen amb tota normalitat; caldo és, simplement, un sinònim de brou; calcetí és emprat en algunes contrades, i fondo el fem servir com a adjectiu i adverbi de manera, mentre que fons és un substantiu: “al fons d’un pou tan fondo”.  

Podríem afegir més expressions tan catalanes com altura, que té un significat molt més ampli que alçada, terme que només es refereix a l’espècie humana o als animals; i el quantitatiu ningun o ninguna. 

Esperem que aquest petit llistat de mots tan nostrats no us hagi sorprès d’una manera tan demesiada.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació