-

                                                 Oberts, lliures i desconfinats.

En un article anterior us parlàvem de la multitud de mots i expressions que tenen relació amb l’estat de confinament que vivim durant aquests temps. Com que ens trobàvem en el pic de la corba de contagis de l’epidèmia del Covid-19 i seguíem les directrius de les administracions públiques, no ens passava pel cap sortir de casa si no era per anar a llençar la brossa, passejar el gos o comprar productes essencials per subsistir.

És possible que a hores d’ara seguim confinats a casa però com que la corba de contagis per Coronavirus va davallant i les mesures de contenció contra la pandèmia es van flexibilitzant, ja comencem a pensar més en clau d’obertura i no pas de tancament.

En l’horitzó més immediat apareixen mots com ara alleujament, alliberament, deslligament, emancipació, redempció, manumissió, potestat, deslliurança, independència i, evidentment, llibertat.

A l’hora de traspassar el llindar de la porta de casa, obrir-la de bat a bat (o de pal en pal) i, finalment, assaborir l’espai exterior sense haver de patir per cap sanció administrativa, ens abillarem d’un bon grapat de mots sinònims del verb obrir, que cal conèixer i practicar en el millor moment. Aquí teniu la llista: descloure, desclucar, fendre, espellir, espargir, esbatanar, esbalandrar, descobrir, destapar....

Eixirem de la llar, doncs, amb el cap ben alt, brollarem en l’espai públic per esbargir-nos amb la nova vitalitat recuperada dels carrers, de les places, dels parcs, de les platges, de les botigues, dels restaurants, dels mercats, de les escoles, de les biblioteques, dels centres cívics, de les aules de català... I tornarem a tenir temps per badar, abstreure’ns, encantar-nos, badocar i embadalir-nos amb qualsevol detall ben llunyà de l’espai que ens ha protegit durant setmanes.

No obstant això, cal parar atenció en la nostra imatge. Durant el temps de confinament ens han crescut els cabells i ja no sabem com pentinar-los o recollir-los; ens hem engreixat i no tenim cap peça de roba XXL a l’armari de casa mentre les botigues del ram continuen tancades, i hem empal·lidit com si encara fóssim a l’hivern, malgrat que hàgim sortit a estones al patí, a la terrassa o al balcó.

Per això, compte a l’hora de tornar a gaudir de l’espai públic. Que no se’ns vegi el llautó, que no ens descobreixin el pastís, que no se’ns llevi la careta i que no ensenyem gaire la pota ni l’orella.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació