-

 A casa meva o en qualsevol altre lloc 

 

Un dels debats infinits de la nostra gramàtica apareix a l’hora de fer servir adequadament la preposició en i la preposició a quan ens referim a llocs. D’entrada, parlarem del català del Principat, perquè al País Valencià la preposició en s’utilitza gairebé en tots els casos. També intentarem explicar la distinció entre les dues preposicions de la manera menys acadèmica possible per no fer-nos pesats i poc atractius a tothom qui té interès per la nostra llengua. 

Per començar, diferenciarem els llocs físics dels llocs figurats, és a dir, aquells llocs que són reals i tangibles d’aquells altres “llocs” que són simples referències abstractes.  

Així, farem servir la preposició a quan ens referim a llocs físics:   soc a casa, dorm a l’habitació, seu al costat de la taula, viu al carrer, treballa a Sant Cugat del Vallès, a França... Ara bé, si aquests llocs físics van precedits d’un determinant que comença per vocal, llavors canviarem la preposició a per la preposició en:  en una casa, en aquesta habitació, en algun costat de la taula, en aquell carrer...  També s’accepta la preposició en quan el nom s’escriu en plural o quan també el precedeix un quantitatiu o numeral:  en habitacions de luxe, en moltes cases, en tres ciutats... 

Pel que fa als llocs figurats, és a dir, quan la situació s’allunya d’un significat físic clar i s’acosta més a altres significats, com ara temps, matèria, manera... sempre farem servir la preposició en. Vegem-ne alguns exemples: en el darrer capítol, en la situació actual, en cas que...   

Vegem, doncs, que podem resumir tota la dissertació exposada en el més pur estil filosòfic: la preposició a és el cos, i la preposició en, l’ànima.    

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació