-

                                                                 Més Sant Jordi

Ahir vam celebrar un Sant Jordi atípic, per no dir buit, trist i reclòs. Aquesta diada tan nostrada omple cada any els carrers del nostre país amb senyeres, roses i llibres, sota un cel ben blau i enmig de les tonalitats verdoses de la primavera. Però enguany, el coronavirus s’ha fet seu els carrers (amb el permís d’alguns mamífers) i, fins i tot, ens ha furtat un bon grapat de mots, com ara gentada, multitud, concurrència, munió, aplec, afluència, aglomeració o gernació.

A part d’aquests noms, també hi ha adjectius que han quedat en desús, tals com ple, atapeït, abarrotat, curull, farcit, enter... i frases fetes com ple de gom a gom, ple a caramull, ple a vessar, pler a seny, no cabre-hi ni una agulla, ple a rebentar, ple com un ou, ple de banda a banda, a pic de mall...

Ara bé, de casa estant, no ens imaginem la quantitat de recursos de què disposem per tornar la dignitat a la festa del llibre i la rosa. Sabent que les millors novel·les, els millors poemes o els millors assaigs s’han escrit dins les quatre parets d’un habitatge, la producció literària no s’atura i ara, més que mai, cal aprofitar les hores mortes del confinament per llegir un munt de llibres (tal vegada escriure’n) i per això, podem aprofitar la xarxa per adquirir noves publicacions, per tal que les llibreries no acabin tancant com en els darrers anys ho han hagut de fer nombrosos comerços de proximitat.

A causa de la sotragada que ha provocat la pandèmia del Covid-19, s’han hagut de cancel·lar una pila de presentacions de llibres, clubs de lectura, recitals de poesia... però les editorials i les llibreries no es rendeixen i han activat la venda en línia, que cal aprofitar perquè el sector no desaparegui. Han aparegut gran quantitat de recursos a la xarxa, dels quals cal fer esment de la plataforma llibreriesobertes.cat. Un bon exemple que ens indica que l’esforç ha de ser entre totes les parts que hi intervenen: des dels escriptors i les editorials fins a les llibreries i els lectors.

Ara toca, doncs, llegir molt, bastant, força, profusament, a doll, en abundor i a tentipotenti.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació