-

                                                                 Ventdelplà

Totes aquelles persones que l’hora d’aprendre la nostra llengua s’han vist privades de l’atenció presencial d’un docent, no han tingut més remei que recórrer a cursos en línia però també a nombroses eines que flueixen per la xarxa, com ara aplicacions per a mòbil, vídeos tutorials, cançons i/o sèries de televisió.

Tot hi ajuda per aprendre i perfeccionar el català, però si allò que desitgem és enriquir la parla d’una manera força entretinguda, us recomano una sèrie de televisió que ja podem anomenar com a mítica: Ventdelplà.

La tria no desmereix altres sèries de renom fetes a casa nostra, com ara Cites, Merlí o l’actual Les de l’hoquei, però Ventdelplà conté multitud de registres i girs expressius que es paeixen amb tota naturalitat.

Aquesta telenovel·la, l’autor de la qual és qui ens va deixar fa poc, Josep Maria Benet i Jornet, i protagonitzada per una de les santcugatenques més conegudes a la petita pantalla, Emma Vilarasau, es va emetre a TV3 des del 14 de febrer de 2005 fins al 17 d’octubre del 2010. Un total de 365 capítols repartits en 7 temporades van passar per les televisions de les llars catalanes en horari de màxima audiència, i avui els podeu tornar a recuperar a través del canal 8TV, de dilluns a divendres, de 16.45 a 18.30 h, i també a per aquest enllaç de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/ventdelpla/capitols/?pagina=25

Ventdelplà és una manera efectiva d’aprendre el català i de perfeccionar-lo a través de la riquesa expressiva dels diàlegs, de la quantitat de frases fetes i de refranys que brollen en l’entorn més genuí, com és el rural. No us perdeu la xerrameca de safareig que es desenvolupa al supermercat ni de les expressions més rondinaires del personatge de Jaume Estelrich, que fa de pagès. Ni tampoc el vocabulari mig agressiu, mig burleta de l’actor Pep Cruz, que representa el personatge de Josep Monràs.

I si a tot això, afegim el parlar de Barcelona i els registres més col·loquials de les noves generacions, la sèrie continua sent un bon model de coneixement i perfeccionament de la nostra parla. Recomaneu-la i ja de passada, imiteu la parla dels personatges.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació