Ferragost

Durant aquesta època de l’any patim pels mosquits, per la humitat que no ens deixa dormir a les nits, pel mòbil, la cartera i les claus que no sabem on col·locar si no duem sense jaqueta, pel calçat massa lleuger amb el qual és més fàcil ensopegar, per les samarretes que s’amaren de suor a l’esquena i per algunes paraules com xafogor, xardor, botorn o calda, que fan que la nostra sensació de calor corporal augmenti.

També tenim tota una sèrie de frases i dites populars que ens recorden el període que vivim: estiu calorós, hivern rigorós; llampec gros, forta pluja i molta calor; la canícula, la monja la porta i el frare se l’emporta.... i també, algunes expressions col·loquials, com ara fa una calor que s’hi couen les pedres, fa un sol que esquerda el cap, fot una calor de cal Déu, fa tanta calor que els arbres corren darrere dels gossos, i a les terres de Ponent: fa una xurra que no et pots aguantar.

Però a part de tots els mots i de totes frases que hem esmentat, n’hi ha una altra que, precisament no és del nostre idioma però que expressa amb tota la seva plenitud, els efectes de l’estiu. La paraula italiana ferragosto, que es refereix a la segona quinzena el mes d’agost, justament quan ens trobem en el centre del mes més calorós de l’any i que també coincideix amb el període en què la majoria de ciutadans de l’estat transalpí marxen de vacances.

Així, doncs, anem-nos acostumant a omplir l’estiu de tot aquest grapat de mots i expressions, manllevades si cal, per gaudir d’un bon ferragost que talment ens mereixem.