-

                                                     El basc i el català 

El basc i el català són, sens dubte, dues llengües força diferents. De la primera no en sabem del tot l’origen, tot i que hi ha testimonis escrits que l’entronquen amb les llengües iberes. La segona és una llengua llatina que van portar els romans tant bon punt van arribar a la península. Per tant, els orígens d’una i l’altra són absolutament antagònics.  

Malgrat tot, el basc o una espècie de llengua protobasca es va parlar a les valls del pirineu català fins ben entrat el segle XII. La trentena de topònims d’origen basc que conservem, com ara Arties, Biscarri, Escalarre, Esterri d’Àneu, Arànser, Lladorre, Tavascan...  en són una prova fefaent que demostra la vitalitat de l’èuscar a casa nostra durant segles. 

A part dels topònims, també han quedat alguns rastres d’aquesta llengua en les variants pallareses i ribagorçanes del català, com ara l’absència del so vocàlic neutre.  

No cal dir que també hi ha noms comuns i propis catalans d’origen basc, com ara esquerra, samarreta o Xavier. Aquest darrer nom ve del basc etxe berri, que significa «el qui viu a la casa nova».   

Per últim, una curiositat comercial: sabeu com es diu oli en basc? Koipe.  

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
                                                              Anglès i català, cosins germans? D’entrada, l’anglès i el català són dos idiomes ben diferents. Si bé pertanyen a la família de llengües indoeuropees (on s’inclouen per exemple, l’alemany, el francès, el rus, el grec, el persa o l’urdu) l’anglès és de la branca germànica, on hi ha l’holandès, el frisó, el suec, el noruec, l’alemany i tants d’altres; i el català pertany a la branca llatina, on també hi ha l’espanyol, el portuguès, el sard, l’occità, l’italià, el romanès, etc. Tot i així, l’anglès és la llengua germànica que té més lèxic provinent del llatí, sobretot per la gran quantitat de mots d’origen francès ( i occità), com ara danger, ballet, restaurant, table, squirrel o judge. La causa principal és que des del segle IX fins al segle XIV,...
Més informació
-
                                               El català, mare de totes les llengües     L a nostra llengua disposa d’ una rica i variada llista de sons, amb mots o combinacions de mots que ens poden sonar a anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. Es tracta d’un joc lingüístic que pretén demostrar, humorísticament, que la sonoritat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.    A més d’un el deu resultar familiar aquest tipus de joc lingüístic. Els nostres pares i avis ja ens en regalaven un seguit de frases quan érem petits i de ben segur que us deu sonar la cançó de La Trinca, titulada El Senyor Ramon , que en més d’un vers, deixa anar combinacions de paraules que sonen a xinès o a rus.   Per si voleu recuperar algunes d’aquestes expres...
Més informació
-
                                               Anglès i català, cosins germans? (II) Ja vam explicar en un article anterior que l’anglès i el català tenen coincidències fonètiques, morfològiques i lèxiques. És obvi que no pertanyen a la mateixa família lingüística i que per a una persona catalanoparlant és més fàcil aprendre llengües que provenen del llatí, com ara l’italià, el cors o el francès. Tanmateix, si partim dels nostres vuits sons vocàlics (la a, la vocal neutra, la e i la o obertes i tancades, la i i la u) podem ser capaços de pronunciar sense cap dificultat, alguns mots anglesos, com ara well o clock, amb la e oberta i la o oberta respectivament, i també pronunciar altres expressions angleses acabades en –er amb la nostra vocal neutra, com ara never o sister. D’aquesta manera, a l’hora de parlar anglès, no cal que pronunciem Barcelona a ...
Més informació