La Llufa 

El Dia dels Sants Innocents, tal com va instaurar l’Església per recordar la matança d’infants –innocents- que va ordenar el rei Herodes, no té res a veure amb la tradició pagana de celebrar una jornada en què es fan bromes i bretolades vàries, en una època de l’any on tot es capgira fins al Carnaval. I és així perquè en l’antiguitat era el període de l’any de màxima incertesa sobre com aniria la collita i en què, a més, hi havia el risc de patir fam. Per aquesta raó, la vida quotidiana es regirava de dalt a baix i es donava llicència per prendre el pèl a tothom. A casa nostra, la icona principal d’aquesta jornada és la llufa: un tros de paper, de drap o de qualsevol altra cosa que es penja, per burla, al vestit d’alguna persona sense que ella se n’adoni.  L’origen del mot és merament onomatopeic, ja que es refereix, esclar, a la ventositat silenciosa i alhora traïdora que expel·leix l’anus.  La lleugeresa d’aquest fenomen aeri, tot esperant un resultat més sonor, ens porta a l’expressió “fer llufa”, referit a una persona o una cosa, que decep, que no respon a les expectatives.  

No vaig poder engegar la moto perquè em va fer llufa i em vaig quedar tirat a la carretera. 

Així, a casa nostra, el 28 de desembre és el dia assenyalat per penjar la llufa i dur a terme tot tipus d’innocentades, A Menorca, però, s’hi celebra el Dia d’Enganyar, que es remunta a la dominació britànica de l’illa durant el segle XVIII i que coincideix amb el dia 1 d’abril, tal com es fa a la majoria de països europeus, els Estats Units, Japó, Brasil, entre d’altres. 

Tingueu, doncs, la vostra llufa preparada. Ha arribat l’hora de fer broma, befa, burla, mofa,... això sí, amb mesura i sense traspassar els límits de la dignitat humana.