Ai! La b i la v

Tenim dues consonants que sonen igual i que sovint dubtem de si cal posar-ne una o bé l’altra. Es tracta de la b i la v. El so vibrant de la v només el sentim al nord i al sud del País Valencià, a les Illes Balears, a l’Alguer i en molt poques zones del camp de Tarragona, on es troba en franca regressió. És una llàstima que aquest so, ben viu en altres llengües, com ara el portuguès, l’anglès o l’italià, no s’ha pogut mantenir en tot el domini lingüístic del català, potser per la influència del castellà.

Així, doncs, ens trobem davant del dubte freqüent de triar entre dues grafies que sonen igual. Hi ha diferents regles ortogràfiques que ens indiquen quan hem de fer servir l’una o l’altra. Sabem, per exemple, que davant d’una ela o d’una erra, hi posarem una b (blau, broma, cable, ebri), i que en les terminacions del temps verbal de l’imperfet emprarem la v (parlava, escoltàvem).

La confusió habitual, però, apareix quan per influència d’idiomes propers (castellà o francès) posem v quan no hi toca i a l’inrevés. En francès, per exemple, tenim els mots arriver, travail, trouver. L’equivalent català sempre ha d’anar amb b: arribar, treball i trobar. Pel que fa al castellà, tenim uns altres mots, com ara gobierno, abogado, aburrir, abortar, nube, cobarde.... Les mateixes paraules en català s’escriuen amb b: govern, advocat, avorrir, avortar, núvol, covard. Amb la v també trobem l’efecte contrari. Paraules castellanes, com ara automóvil, vasco, verruga, reventar o volcar, en català totes s’escriuen amb b: automòbil, basc, berruga, rebentar, bolcar.

Si sabem un xic d’anglès, podem aclarir el dilema, ja que els mots mobile, government, basque, pavilion, tavern i varnish en català són mòbil, govern, basc, pavelló, taverna i vernís.

I per últim, quedeu-vos amb aquesta paraula: vamba. Efectivament, aquest tipus de calçat prové de la marca comercial Rey Wamba i, sisplau, no l’escriviu mai amb la b.